EL VOLEIBOL A OLOT

[ORIGENS]

[ EL VOLEIBOL A OLOT]

El Club Voleibol Olot com a tal va néixer fa uns 22 anys, però el volei olotí va despertar ja fa uns 27 anys. Tot va començar a l'institut de batxillerat Montsacopa amb l'arribada d'un jove professor d'Inef, Lluís López. 

      Lluís López portava un nou esport a la cartera, esport que molt aviat va donar a conèixer a tots els nois que en aquells temps feien 1er i 2on de batxillerat.. I uns quants d'aquests nois es van engrescar i sota la direcció de'n Lluís es va formar un equipet i es va participar en els campionats escolars. Molts d'aquells nois, encara avui, formen de manera activa part del club i d'altres han anat fent camí lluny del volei: Ricard Garcia, "Ritxi" (encara en actiu...sí, sí...de veritat), Quim Pont, Marianu, Japot, Quel Roca, Secre, Xevi Güell...

      Durant alguns anys més, i malgrat que Lluís López va canviar d'institut, es va continuar fent volei . I continuava pujant més gent que a la llarga seria molt important pel club: Catàs, El Niñu, en Hansen...

      De totes maneres al cap d'un parell d'anys la cosa es va aturar, alguns van marxar a estudiar a Barcelona, d'altres es van posar a treballar i el volei es va morir. Cal remarcar que en Ritxi, en aquest parèntesi va jugar a futbol durant una temporada, (tothom es pot equivocar, no?).

      El volei doncs, com deia, es va morir, però no del tot. Aquells joves jugadors conservaven en l'esperit molts records, de partits jugats, de partits perduts... i de guanyats, d'aquelles interminables tardes a les pistes de sorra de l'Escola Pia, aquelles llargues excursions a Girona, a Blanes, Ripoll, Palafrugell...

      Aquestes experiències havien servit per crear unes amistats que encara avui perduren, i que dos anys més tard, el 1976, en Joan Aulines va saber aprofitar per fundar un club, el Club Voleibol Olot.

      D'aquella primera temporada fins ara ha plogut molt, van tornar a començar els mateixos, es jugava a la pista de sorra de l'Escola Pia i a les samarretes hi havia el nom del primer patrocinador : Gimcol. La característica més accentuant d'aquella època era que no es guanyava ni un partit ni per casualitat, però la diversió estava per damunt de tot.

      Les noies també es van començar a aficionar al volei, i al cap de poc va sorgir la secció femenina del club. (de guanyar, els nois, potser no guanyaven gaire, però els Ritxi i companyia, tenien molt bon ull per segons quines coses...). Després tot s'encadena, apareixen equips de juvenils, de veterans, a les escoles es comença a practicar el volei, nous jugadors i jugadores, però al final sempre es queden els mateixos i apareixen uns jugadors que es consoliden en el club, com són el cas de Lluís Tané, el Niñu, en Catàs, en hansen, en Xevi...

      Fins avui han passat moltes coses, el club ha arribat a tenir 13 equips, amb tot el que això comporta, hem arribat a tenir dos equips a 1era Nacional (el masculí va baixar fa unes 3 temporades i ara són les noies qui porten el nostre nom lluny de la terra dels volcans), hem arribat a tenir grans pressupostos que han requerit de grans esforços per part de tots i sobretot ens hem dedicat a gaudir del volei.

      La nostra política és fer jugar els de casa, mai hem tingut ningú de fora (tret de dos jugadors foranis, un d'holandès que de cognom es deia Muñoz i que media la friolera d'1'72 i un d'italià, que no li agradava la pasta. Per cert, no veien un duro, però s'ho passaven molt bé. O això deien.), excepte l'entrenador búlgar Emil Trenev ( 1991-92), de gran experiència com a jugador i com a entrenador, que va fer augmentar sensiblement el nivell de joc dels nostres equips.

      El Club Volei Olot fins ara ja ha complert la seva tasca. A Olot hi ha volei, tothom qui vulgui pot jugar-hi, la mainada sap què és el volei, i sobretot, tota una sèrie de gent han fet del volei el seu modus vivendi, que vol dir més que un hobby, és com si el volei actués com una droga a la qual a Olot hi ha uns quants i quantes adeptes.